Situació Felanitx es troba situat al sudest de Mallorca entre els termes municipals de Santanyí, Campos i Manacor i la Mar Mediterrànea, el terme municipal té una extensió de 171’67Km2 i una població d’uns 17.293 habitants. Dintre del límits del terme municipal es troben el nuclis de població de Felanitx, Ca’s Concos des Cavaller, Es Carritxó, S’Horta, Portocolom, Son Valls, Son Mesquida, Son Negre, Son Prohens, Cala Ferrera i Cala Serena. Les altures més importants són Sant salvador (509m.), Sa Comuna (429m.), es Castell de Santueri (408m.), el Puig de S’Envestida (402m.) i el Puig de Sa Coma (366m.).
El nom de Felanitx etimològicament prové del llatí fenalicius que significa lloc on es fa molt de fenàs. Inicis Els primers pobladors de Felanitx i la seva contrada arribaren uns 2000 anys abans del naixement de Crist. Dins el terme sembla que hi hagués dos nuclis de població important a l’edat del bronze, un al Castell de Santueri i l’altre al Puig de Sa Mola. A les dues parts s’hi troben coves naturals o fabricades, a on vivien aquelles tribus primitives o hi enterraven el morts.
Més tard trobam la cultura de les navetes anomenada així per les construccions de pedres grosses que té la forma d’una nau trabucada, les restes importants es troben a Son Maiol i Ca’n Gaià. Devers l’any 1000 a. C. Un poble ric i poderós ocupava Mallorca, és la cultura dels Talaiots, construccions d’habitatges, murades i torres de defensa, dels que trobam dintre del terme de Felanitx, podem destacar el del Rossels. 700 anys abans de Crist comença la decadència de la cultura Taliòtica, sembla que els atacs de pirates grecs i fenicis arruinaren els mallorquins i s’enrolaren amb el exèrcits cartaginesos i es feren famosos el Foners balears, que amb la seva passetja intervengueren a quasi totes les grans batalles de les guerres púniques en contra dels romans. L'època romana i àrab L’any 127 a. C., Quintus Cecilius Metelus, general romà, conquerí les Balears, s’hi fundaren colònies de soldats veterans que convivien amb els indígens de la cultura talaiòtica decadent. S’han trobat vestigis del pas dels romans pel nostre terme.
Possiblament Santueri tingué una guarnició romana per espai de molts d’anys. Quan s’esfondrà l’imperi romà Mallorca fou ocupada pels vàndals i després pels Bizantins. L’any 902 de la nostra era els musulmans conquistaren l’illa i la seva dominació durà fins l’any 1229.
A Felanitx hi havia un nucli de població amb una mesquita, a on actualment es troba el Sitjar. El Castell de Santueri fou també fortalesa mora. La reconquesta L’any 1114 els catalans conqueriren Mallorca però l’any següent els moros tornaren ocupar la nostra illa i fins l’any 1229 no seria reconquistada pels catalans. Al front de les tropes hi anava el jove Jaume I, comte de Barcelona.
El primer senyor cristià que tingué Felanitx i el seu terme fou en Nunyo Sanç, Comte del Rosselló. L’any 1300 el rei Jaume II otorgà carta fundacional a Felanitx juntament amb altres poblacions de Mallorca. El 25 d’octubre de 1349 morí Jaume III, rei de mallorca, amb lluita contra el seu cunyat, Pere el Ceremoniós i el regne de mallorca fou incorporat a la Fedreració Catalano-Aragonesa acabant així la dinastia de Mallorca. L’any 1410 Mallorca s’incorporà a la Corona de Castella i amb el matrimoni dels Reis Catòlics s’uniren les dues branques de la dinastia, la de Castella i la d’Aragó.
Quan va pujar al regnat Carles I d’Espanya, després també Emperador alemany esclatà la revolta de les germanies, moviment de caràcter social contra les classes governants, acaparadores de privilegis. A Felanitx, l’assassinat d’Onofre Ferrandell, batle reial, marcà el punt crític de les violències dels agermants, però la nostra vila, com tota mallorca, fou governada per espai de dos anys per les germanies, el castell de Santueri va esser fidel al rei. El cap de la revolta fou el felanitxer Joanot Colom, a qui mataren en acabar-se la revolta. En el segle XVI Felanitx tenia 4000 habitants i els felanitxers es dedicaven a conrear la terra i altres oficis com a paraires, teixidors, ferrers, fusters, etc.
Del s. XVIII fins avui A principis del segle XVIII Mallorca i tots els països de tota la Corona d’aragó experimentaren grans canvis polítics i municipals, Felip V publicà el Decret de Nova Planta, el qual inaugurava una sistema nou d’administració de l’estat de tendència centralista, segons el model francès, el Regne de mallorca perdé tots els drets i privilegis.
A finals del segle XIX la vida econòmica de Felanitx, era punxant, com no havia estat mai. Es feren nombroses obres públiques com el Sindicat, l’Estació Etnològica, la Fàbrica d’Electricitat , el Banc de Felanitx, etc. La nostra riquesa principal era la vinya. És per això que es dugué el tren fins a la vila per poder arribar al raïm a altres llocs de l’illa.
L’any 1886 la Regne Regent Maria Cristina li concedí el títol de Ciutat, fou la tercera de Mallorca després de Palma i Alcúdia.
La fil·loxera de l’any 1890 matà les nostres vinyes i la pèrdua del mercat francès pels nostres vins foren la consecuència de la decadència de Felanitx. Actualment els felanitxers es dediquen a l’agricultura, la indústria i al turisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario